Birkat ha-Mazon

Al Tractat de Berakhot, la Guemarà parla del Nússa’h de les benediccions que componen la Birkat ha-Mazon (la benedicció pel menjar):

“Van ensenyar els nostres rabins de forma oral a la Baraytà: L’ordre de la Birkat ha-Mazon és el següent: la primera benedicció és “Birkat ha-Zan” (El qui proporciona l’aliment), la segona és “Birkat ha-Àreç” (la benedicció per la terra), la tercera és “Boné Yeruixalàyim” (El qui construeix Jerusalem), la quarta benedicció és “ha-Tov ve-ha-Metiv” (El qui es bo i causa el bé), i en Xabbat comença amb “Ne’hamà” (consol) i acaba amb “Ne’hamà” (consol), i al mig hi diu la benedicció per la santedat del dia. “(Berakhot, 48b)

No queda clar del llenguatge de la Baryatà si “Ne’hamà” (consol) és el nom genèric de la tercera benedicció, o si és el nom que rep una benedicció especial que es recita en Xabbat; De fet, no queda clar si la frase “i en Xabbat comença amb consol i acaba amb consol” només pretén indicar el marc de la benedicció, a través del qual s’ha d’integrar la “santedat del dia”, o si en realitat la innovació és l’esment de “Ne’hamà” (consol), que seria un Nússa’h especial que es recita en Xabbat.

Raixí es va adonar d’aquest punt i va explicar:

“La construcció de Jerusalem esdevé “Ne’hamà” (consol), comenci com comenci, ja sigui que es comenci recitant la benedicció de “Ra’hem” (tingues pietat) o es recititi la benedicció de “Na’hamenu (atorgan’s consol).

Segons aquesta opinió, hi ha dues benediccions diferents que tenen el matex valor, i cadascuna d’elles és una crida al “consol” de Jerusalem.

El Rambam també va entendre que es poden recitar ambdues benediccions, tant el Xabbat com en els dies comuns. Explica que en ambdues versions el significat principal de la benedicció és el consol.

“La tercera benedicció, es comença amb “Ra’hem ha-Xem Elohenu ‘al Yisrael ‘Amakh ve-‘al Yeruixalàim ‘Irakh” (tingues pietat ha-Xem, Déu nostre, d’Israel el teu poble i de Jerusalem la teva ciutat): o bé pot començar amb “Na’hamenu ha-Xem Elohenu bi-Yruixalàyim ‘Irakh” (atorgan´s consol ha-Xem, Déu nostre, en Jerusalem la teva ciutat); i coclou la benedicció amb “Boné Yeruixalàyim” (El qui construeix Jerusalem), o bé amb “Mena’hem ‘Amó Yisrael be-Binyan Yeruixalàyim” (que consoles el teu poble Israel amb la construcció de Jerusalem). (Hilkhot Berakhot 82, 54-55)

En contraposició a aquestsa opinió, Ribbí ‘Hananel i el Rif (Ribbí Yiç’haq al-Fassí) van entendre que la intenció de la Guemarà és precisament la de diferenciar entre els diferents Nussahim (versions): els dies comuns, Yom ‘Hol, s’ha de començar amb Ra’hamim (misericòrdia), mentre que en Xabbat s’ha de començar amb Ne’hamà (consol); de la mteixa manera també s’ha de concloure amb Ne’hamà:

“I en Xabbat comença amb Ne’hamà i acaba amb Ne’hamà, i al mig hi recita Qeduixat ha-Yom (la santificació del dia de Xabbat = Reçé ve-Ha’haliçenu). Comença amb Ne’hamà, vol dir que ha de recitar: Na’hamenu ha-Xem Elohenu be-Binyan Yeruixalàyim ‘Irakh (atorgan’s consol, ha-Xem Déu nostre, en l’edificació de Jerusalem la teva ciutat); i conclou amb Ne’hamà, vol dir que ha de recitar: ve-Ha’alenu Bah ve-Na‘hamenu Bah ki Atà Hu Ba’al ha-Ne’hamot.. (enalteix-nos i atroga’ns consol en ella, perquè Tu ets Aquell qui atorga consol..) (Berakhot 35b, Rif, i també a Berakhot 48b).

Per tant, estem davant d’un desacord entre els Rixonim pel que fa a la comprensió del que diu la Baraytà: Potser el que pretén dir-nos és que a la tercera benedicció s’ha de recitar un Nússa’h el dia de Xabbat i un altre Nússa’h els dies comuns? Segons Raixí i el Rambam, no es requereix tal cosa, ans cal demanar consol en una de les dues versions; Segons Ribbí ‘Hananel i el Rif, cal emprar un Nússa’h de Ra’hamim els dies comuns, i un Nússa’h de Ne’hamà el dia de Xabbat.

Els Ba’alé ha-Tossafot van aportar la posició de Ribbí ‘Hananel  (en nom de Yeix Omrim “alguns diuen”), i van explicar que, segons sembla, els que opinen d’aquesta menera pensen que és problemàtic demanar Ra’hamim (pietat) el dia de Xabbat, ja que:

“Ra’hamim és una expressió de Te’hinà (súplica), i no es diuen súpliques en Xabbat”. (58b:)

La conclusió contundent dels Ba’alé ha-Tossafot és que el qui canvia el Nússa’h de la benedicció entre Xabbat i Yom ‘Hol segueix un “costum sense sentit”, i és per això que posteriorment el Xul’han ‘Arukh va dictaminar que “no s’ha de fer servir un Nússa’h diferent per Xabbat i Yom ‘Hol”.

El Rif no és l’únic que creu que s’ha d’exigir adaptar el Nússa’h de la benedicció els dies comuns i els dissabtes, fent servir en cadascún la redacció adequada; hi ha d’altres Rixonim que van opinar el mateix: l’Or Zarua, el Rid (Ribbí Yeixa’yà ben Mali di-Trani), el Séfer ha-Eixkol, el Riaz (Ribbí Yeixa’yà ben Eliyà di-Trani)  i el Roqéa’h (Ribbí El’azar mi-Guermayza).

Els savis de Catalunya seguiren l’opinió de Ribbí ‘Hananel i el Rif, i en tots els manuscrits de Nússa’h Catalunya hi apareix una versió per als dies comuns i una altra per al Xabbat. Els dies comuns es comença amb “Ra’hem” i es conclou amb “Boné Yeruixalàyim”, i en Xabbat s’ha de començar amb “Na’hamenu ha-Xem Elohenu” continuar amb “Reçé ve-Ha’haliçenu” i concloure amb “Mena’hem ‘Amó Yisrael be-Binyan Yeruixalàyim”.

Tot i que el Xul’han ‘Arukh i el Ramà (Óra’h ‘Hayim 188,4) van dictaminar segons l’opinió de Raixí i el Rambam, el Gaon de Vilna va dictaminar segons l’opinió del Rif i els Rixonim que van seguir aquesta altra opinó, i va acostumar en la pràctica de recitar en Xabbat el Nússa’h de Ne’hamà.

És interessant que avui dia la gran majoria del poble d’Israel desconeix i no està familiaritzat amb el text de la benedicció de Ne’ha (consol), que segons l’opinió de molts rabins Rixonim es tracta del text esmentat a la Guemarà. És precisament durant els dies de consol -les set setmanes després de Tix’à be-Av– que seria oportú adoptar l’antic costum de Catalunya, i consolar Jerusalem durant tots els dies de Xabbat.

“Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré” (Yeixa’yahu 66,13)

en_USEnglish