Minhag Catalunya
«Benvolguts rabins, Déu vos guard; sapigueu que nosaltres som [descendents dels] expulsats de la terra de Catalunya, i segons el que van acostumar els nostres pares de beneïda memòria en aquelles terres, així també nosaltres acostumem en aquests paratges on ens hem dispersat a causa dels nostres pecats. Vosaltres sabeu que els rabins de Catalunya, segons els dictàmens dels quals es fonamenten tots els costums de la nostra comunitat, són el Ramban (Ribbí Moixé ben Na’hman), el Raixba (Ribbí Xelomó ben Adret), el Reah (Ribbí Aharon ha-Leví) i el Ran (Ribbí Nissim Girondi), de beneïda memòria, i d’altres grans rabins que els van acompanyar en la seva generació, tot i que els seus dictàmens no van ser publicats. Per tant, no s’han de qüestionar els costums de la nostra comunitat, ja que per molt que no trobeu algun assumpte explícitament mencionat en els llibres, s’ha de suposar que van seguir el costum segons aquests grans rabins».
(Ribbí Avraham ibn Taua, Taixbeç 4, ‘Hut ha-Meixulaix, Tur 3, Siman 10)