SIDUR CATALUNYA: Introducció al Sidur i a la Tefil·là

40.00

La present publicació en català inclou una introducció a la Tefil·là (pregària jueva) i un estudi sobre el ʻSidur Catalunyaʼ. L’autor ens explica l’origen del Siddur i l’evolució dels diferents Nussaḥim (ritus) que es coneixen avui dia. També ens detalla la investigació realitzada en aquest projecte i inclou la descripció dels mauscrits emprats com a base del Siddur, així com una llista de característiques que defineixen el Nússaḥ Catalunya i una llista dels Piyyutim (poemes litúrgics) que apareixen al Siddur. Un dels capítols de la introducció tracta de la representació gràfica del Nom de Déu, que en el ʻSidur Catalunyaʼ apareix representat per un símbol especial, tal i com apareix representat en els manuscrits medievals. També s’inclou una llista dels savis que són mencionats als comentaris, incloent Gueonim de Sura, Pumbedita, Kairuan, savis de Catalunya, França, Provença i Sefarad. La introducció conclou amb un estudi històric dels jueus de Catalunya que va des de la seva arribada a la península ibèrica, la puixança dels centres de Torà de Barcelona i Girona, i segueix les petjades de les diferents diàspores de les comunitats jueves que van fugir de Catalunya arran dels avalots de 1391 i l’expulsió de 1492. L’estudi se centra principalment en les comunitats jueves catalanes d’Itàlia, l’Imperi Otomà i el Nord d’Àfrica (Algèria). Al final del llibre s’hi inclouen fotografies dels manuscrits i de les diferents edicions del Maḥzor le-Yamim Noraïm que es van editar a Salònica amb el nom “Maḥzor le- Nússaḥ Bartselona Minhag Qatalunya”. També s’inclou un glossari, una proposta simplificada de transcripció fonètica de l’hebreu i una llista de les abreviatures emprades en les referències a les fonts jueves.

Pàgines de mostra

Availability: In stock

L’any 2019 es va publicar el ʻSidur Catalunyaʼ. Aquest Siddur està basat en sis manuscrits dels segles XIV-XVI i constitueix la recuperació de l’antic Nússaḥ Catalunya, el ritus de la pregària que empraren els jueus de Catalunya, València i Mallorca a l’Edat Mitjana. Durant aquesta època, coneguda com l’era dels Rixonim (els primers), Catalunya, i especialment Barcelona, va ser un importantíssim centre rabínic, amb figures destacades que s’estudien fins el dia d’avui a totes les Yeixivot (acadèmies rebíniques). El Siddur inclou les pregàries dels dies comuns, Xabbat, festivitats, Haggadà de Péssaḥ, Azharot de Xavuot, Hoixaanot de Sukkot i Yom Aravà (Hoixaanà Rabbà), dejunis, dies solemnes, pregàries i bendiccions per a diferents esdeveniments en la vida de la persona, súpliques, lleis de les festivitats, etc. També inclou una sèrie de comentaris, lleis i costums que van ser compilats per un deixeble de Ribbí Yonà Girondí al Bet Midraix de Barcelona.

La present publicació en català inclou una introducció a la Tefil·là (pregària jueva) i un estudi sobre el ʻSidur Catalunyaʼ. L’autor ens explica l’origen del Siddur i l’evolució dels diferents Nussaḥim (ritus) que es coneixen avui dia. També ens detalla la investigació realitzada en aquest projecte i inclou la descripció dels mauscrits emprats com a base del Siddur, així com una llista de característiques que defineixen el Nússaḥ Catalunya i una llista dels Piyyutim (poemes litúrgics) que apareixen al Siddur. Un dels capítols de la introducció tracta de la representació gràfica del Nom de Déu, que en el ʻSidur Catalunyaʼ apareix representat per un símbol especial, tal i com apareix representat en els manuscrits medievals. També s’inclou una llista dels savis que són mencionats als comentaris, incloent Gueonim de Sura, Pumbedita, Kairuan, savis de Catalunya, França, Provença i Sefarad. La introducció conclou amb un estudi històric dels jueus de Catalunya que va des de la seva arribada a la península ibèrica, la puixança dels centres de Torà de Barcelona i Girona, i segueix les petjades de les diferents diàspores de les comunitats jueves que van fugir de Catalunya arran dels avalots de 1391 i l’expulsió de 1492. L’estudi se centra principalment en les comunitats jueves catalanes d’Itàlia, l’Imperi Otomà i el Nord d’Àfrica (Algèria). Al final del llibre s’hi inclouen fotografies dels manuscrits i de les diferents edicions del Maḥzor le-Yamim Noraïm que es van editar a Salònica amb el nom “Maḥzor le- Nússaḥ Bartselona Minhag Qatalunya”. També s’inclou un glossari, una proposta simplificada de transcripció fonètica de l’hebreu i una llista de les abreviatures emprades en les referències a les fonts jueves.

ISBN: 978-965-599-085-0

Número de pàgines: 200

Data de Publicació: 2020

Títol: Sidur Catalunya: Introducció al Sidur i a la Tefil·là

Pàgines de mostra

Weight 400 g
Dimensions 23 cm
en_USEnglish