{"id":460,"date":"2019-08-31T20:27:33","date_gmt":"2019-08-31T20:27:33","guid":{"rendered":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/?p=460"},"modified":"2025-12-08T14:58:25","modified_gmt":"2025-12-08T14:58:25","slug":"els-jueus-catalans-dalger","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/2019\/08\/els-jueus-catalans-dalger\/","title":{"rendered":"Els jueus catalans d'Alger"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n

Els jueus catalans d'Alger<\/strong><\/h3>\n

Les costes de Catalunya, Val\u00e8ncia i Mallorca estan de front amb les costes d'Alg\u00e8ria i durant molt de temps aquestes terres van mantenir relacions comercials; tamb\u00e9 les comunitats jueves van mantenir estrets vincles. Despr\u00e9s dels avalots de 1391 un gran grup de jueus catalans van fugir cap a les costes d'Alg\u00e8ria. Sabem que una gran part dels jueus de Barcelona van fugir i es van establir a la ciutat d'Alger. En aquella \u00e8poca s'establiren al nord d'\u00c0frica tres regnes despr\u00e9s de la caiguda dels Almohades, un a la zona que avui ocupa l'actual Marroc, un altre a Tunis i un tercer a Alg\u00e8ria, que va ser governat per la dinastia de Beni-Ziyan<\/em> des de l'antiga capital de Tlemcen. Podem afirmar de forma general que els jueus de Castella van anar cap al Marroc, mentre que els jueus de Catalunya, Val\u00e8ncia, Mallorca i Arag\u00f3 van anar cap a Alg\u00e8ria.<\/h4>\n

Els governants musulmans d'Alg\u00e8ria van rebre els exiliats jueus amb els bra\u00e7os oberts. En quant les autoritats cristianes van veure que els jueus, i tamb\u00e9 conversos, estaven fugint en vaixells a Alg\u00e8ria van prohibir-los abandonar el pa\u00eds, van incrementar les persecucions i la fugida es va fer m\u00e9s dif\u00edcil. Els jueus que es van establir a Alg\u00e8ria van rebre l'estatus de 'dhimmis'<\/em> com \u00e9s habitual al pa\u00efsos isl\u00e0mics a canvi del pagament d'impostos. Es refugiats de les matances de 1391 van haver de deixar tots els seus b\u00e9ns i possessions tot i que van poder marxar amb les seves biblioteques i yeixivot<\/em>. La situaci\u00f3 dels jueus a Alg\u00e8ria abans de l'arribada dels jueus catalans, valencians i aragonesos era molt pobra, tant la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica com el nivell en els estudis de Tor\u00e0<\/em>. Els refugiats van contribuir a aixecar l'economia del pa\u00eds gr\u00e0cies a les activitats comercials amb les terres europees, i van millorar el nivell dels estudis de Tor\u00e0<\/em>.<\/h4>\n

Dos grans rixonim<\/em>, Ribb\u00ed Yits\u1e25aq bar X\u00e9ixet Perfet<\/em><\/strong> (Ribaix<\/em>) (1326-1408)\u00a0i Ribb\u00ed Ximon ben Ts\u00e9ma\u1e25 Duran<\/em><\/strong> (Raixbats<\/em>) (1361-1444)\u00a0<\/em>van fugir cap a Alg\u00e8ria. El Ribaix<\/em> havia estat durant molt temps el rab\u00ed de Catalunya, i el Raixbats<\/em>, malgrat la seva gran preparaci\u00f3 i coneixement de la Tor\u00e0<\/em>, s'havia dedicat a la professi\u00f3 m\u00e8dica. Un cop a Alg\u00e8ria, on no hi havia tanta demanda d'aquesta professi\u00f3, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a rab\u00ed. El Raixbats<\/em> va escriure sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 en el seu llibre 'Magu\u00e9n Avot'<\/em>, i aquestes s\u00f3n les seves paraules:<\/h4>\n

\u00ab\u00c9s sabut que la finalitat del nostre servei davant dels savis no era establir-nos en cap, ja que ten\u00edem b\u00e9ns i vam estudiar la professi\u00f3 de la medicina, la qual era considerada una professi\u00f3 de prestigi a les terres d'Edom<\/em>. Per\u00f2 per culpa dels pecats de la nostra generaci\u00f3 ens va ser dictaminada destrucci\u00f3 en totes aquelles terres, i la nostra \u00e0nima fou el nostre bot\u00ed, i vam haver de deixar tots els nostres b\u00e9ns all\u00e0, i all\u00f2 que v\u00e0rem rescatar amb les nostres mans ho vam haver de donar a les nacions per tal de mantenir-nos en vida i no \u00e9sser exterminats. I aix\u00f2 \u00e9s el que ens ha impulsat a permetre, en contra del que hav\u00edem acostumat sempre, i dedicar-nos com a professi\u00f3 a l'estudi de la Tor\u00e0<\/em>, estudiant-la nit i dia. I si fos que la professi\u00f3 m\u00e8dica tingu\u00e9s sortides aqu\u00ed en aquesta terra en la que ens hem exiliat, no haur\u00edem arribat a aix\u00f2 (a guanyar-nos la vida dels diners p\u00fablics), per\u00f2 la realitat \u00e9s que la situaci\u00f3 \u00e9s molt dolenta. I retornar a les terres d'Edom<\/em> \u00e9s una opci\u00f3 que no contemplem ja que en aquells llocs hi regna la confusi\u00f3, i cada dia es decreten noves sent\u00e8ncies d'extermini contra els jueus. I aquell que ha estat picat per una serp, tem fins i tot d'una corda\u00bb.<\/h4>\n

Al cap d'un temps el Ribaix<\/em> va ser nomenat 'Mara de-Atra'<\/em> (m\u00e0xima autoritat rab\u00ednica) i cap del Tribunal Rab\u00ednic de la comunitat d'Alger, i el Raixbats<\/em> va ser nomenat Dayan<\/em> (jutge) al seu tribunal. Quan el Ribaix<\/em> va morir el Raixbats<\/em> va ocupar el seu lloc. Els jueus d'Alg\u00e8ria van acceptar l'autoritat d'aquestes dos grans llumin\u00e0ries, els quals van ser seguits pels descendents del Raixbats<\/em>, el seu fill Ribb\u00ed Xelom\u00f3 ben Ximon <\/em><\/strong>(<\/em>Raixbaix)<\/em> i els seus alumnes.<\/h4>\n

Al llarg de les generacions, els jueus d'Alg\u00e8ria han mantingut fidel i meticulosament el llegat espiritual i els costums que van arribar de Catalunya. Fins els nostres dies, el Ribaix<\/em>, el Raixbats<\/em> i el Raixbaix<\/em> s\u00f3n els "rabins" d'Alger, quan alg\u00fa es refereix als rabins no cal ni esmentar els seus noms, tothom sap a qui ens referim. Aquestes tres personalitats han estat tingudes a Alger en la m\u00e9s gran consideraci\u00f3, fins a tal punt que s'ha arribat a dir que eren la reencarnaci\u00f3 dels patriarques Avraham<\/em>, Yits\u1e25aq<\/em> i Yaaqov<\/em>.<\/h4>\n

Una de les caracter\u00edstiques de la forma de dictaminar halakh\u00e0<\/em> dels rabins d'Alger al llarg de les generacions ha estat el respecte pels costums i les tradicions, el costum sempre ha estat per damunt de la halakh\u00e0<\/em>, i aquesta \u00e9s una caracter\u00edstica que fou heretada del Bet Midraix<\/em> de Ribb\u00ed Moix\u00e9 ben Na\u1e25man <\/strong>(<\/em>Ramban)<\/em>. En temes de halakh\u00e0 <\/em>a Alger sempre s'ha dictaminat seguint l'escola del Ribaix<\/em>, el Raixbats<\/em> i el Raixbaix<\/em>, i no pas segons els dict\u00e0mens de Maran ha-Bet Yossef<\/em> (Yossef Caro<\/em>, i la seva obra el Xul\u1e25an Arukh<\/em>). Aix\u00ed, per exemple, va escriure el rab\u00ed d'Alger Ribb\u00ed Refael Yedidya Xelom\u00f3 Tsror<\/em><\/strong> (1682-1729) autor de l'obra 'Pri Tsadiq'<\/em>, en la seva introducci\u00f3 al llibre Taixbets<\/em>: \u00aba les contrades d'Alger se segueix el costum local, i no es dictamina segons el Bet Yossef<\/em>\u00bb. El seu deixeble Ribb\u00ed Yehud\u00e0 Ayaix<\/em><\/strong> (1688-1760), que el succe\u00ed com a rab\u00ed de la ciutat, va escriure un opuscle titulat 'Din\u00e9 Minhagu\u00e9 Argel'<\/em>, que va ser publicat al final del seu llibre de respostes 'Bet Yehud\u00e0'<\/em>, primera part. De fet, les sent\u00e8ncies hal\u00e0khiques<\/em> del savis d'Alger van seguir la forma de dictaminar heretada del Bet Midraix<\/em> catal\u00e0 del Ramban<\/em> i el Raixba<\/em>. Aix\u00ed, per exemple, va respondre Ribb\u00ed Avraham ibn Taua<\/em><\/strong> (1510-1580), n\u00e9t del Raixbats<\/em>, a una pregunta que li van fer els rabins de Fes sobre una q\u00fcesti\u00f3 referent a les lleis del Xabbat<\/em>:<\/h4>\n

\u00abResposta: Benvolguts rabins, D\u00e9u vos guard; sapigueu que nosaltres som [descendents dels] expulsats de la terra de Catalunya, i segons el que van acostumar els nostres pares de bene\u00efda mem\u00f2ria en aquelles terres, aix\u00ed tamb\u00e9 nosaltres acostumem en aquests paratges on ens hem dispersat a causa dels nostres pecats. Vosaltres sabeu que els rabins de Catalunya, segons els dict\u00e0mens dels quals es fonamenten tots els costums de la nostra comunitat, s\u00f3n el Ramban (Ribb\u00ed Moix\u00e9 ben Na<\/em>\u1e25man)<\/em>, el Raixba (Ribb\u00ed Xelom\u00f3 ben Adret)<\/em>, el Reah (Ribb\u00ed Aharon ha-Lev\u00ed)<\/em> i el Ran (Ribb\u00ed Nissim Girondi)<\/em>, de bene\u00efda mem\u00f2ria, i d'altres grans rabins que els van acompanyar en la seva generaci\u00f3, tot i que els seus dict\u00e0mens no van ser publicats. Per tant, no s'han de q\u00fcestionar els costums de la nostra comunitat, ja que per molt que no trobeu algun assumpte expl\u00edcitament mencionat en els llibres, s'ha de suposar que van seguir el costum segons aquests grans rabins\u00bb.<\/h4>\n

Tamb\u00e9 pel que fa a l'ordre de les preg\u00e0ries i els piyyutim<\/em> els jueus d'Alger van ser estrictament conservadors amb els costums de la comunitat. Ribb\u00ed Yits\u1e25aq Morali<\/em><\/strong> (1867-1952), en la seva introducci\u00f3 al ma\u1e25zor<\/em> minhag<\/em> Alger, escriu:<\/h4>\n

\u00abAquest Ma\u1e25zor<\/em> el van portar els nostres pares de Sefarad<\/em> quan van fugir dels avalots de 1391, i el van mantenir els nostres rabins, el Ribaix<\/em>, el Raixbats<\/em> i el Raixbaix<\/em>, de santa i bene\u00efda mem\u00f2ria, i aix\u00ed han acostumat les generacions posteriors\u00bb.<\/h4>\n

En una nota a peu de p\u00e0gina, va afegir que el costum d'Alger t\u00e9 el seu origen a la ciutat de Barcelona:<\/h4>\n

\u00abI sabem que el ma\u1e25zor<\/em> va arribar a Alger de Barcelona pels volts de l'any 1391\u00bb.<\/h4>\n

\"\"<\/p>\n

Liorna 1951 (Biblioteca Nacional d'Israel R 2012 A 1178<\/a>)<\/p>\n

Ribb\u00ed Yehud\u00e0 Ayaix<\/em>, mentre va ser rab\u00ed de la ciutat d'Alger no va permetre que es canvi\u00e9s cap costum. Per\u00f2 quan va marxar d'Alger per emigrar a \u00c9rets Yisrael<\/em> l'any 5517 (1756), van sorgir alguns erudits que van posar en dubte alguns dels costums dient que anaven en contra dels dict\u00e0mens de l'Arizal<\/em>. L'antic costum que provenia de Catalunya consistia en recitar piyyutim<\/em> (i tamb\u00e9 oracions i s\u00fapliques) enmig de la preg\u00e0ria (abans de 'Nixmat'<\/em>, de les benediccions del Qeriat Xem\u00e0<\/em>, \u1e25azarat ha-Xats<\/em>). Aquests argumentaren que el costum de la ciutat havia de canviar. Aix\u00ed doncs van comen\u00e7ar a canviar el n\u00fassa\u1e25<\/em> de les preg\u00e0ries que havia estat vigent a Alger des de temps antic, i van adoptar el n\u00fassa\u1e25<\/em> de les preg\u00e0ries segons els dict\u00e0mens de l'Arizal<\/em> (Siddur 'Tefil\u00b7lat ha-\u1e24\u00f3deix'<\/em>, n\u00fassa\u1e25 Livorno<\/em>) en tres sinagogues.<\/h4>\n

Alguns dels savis d'Alger, entre ells Ribb\u00ed Zera\u1e25ya Morali<\/em> i la seva facci\u00f3, van argumentar que, segons la llei jueva, est\u00e0 prohibit canviar el costum antic i van escriure una resposta sobre el tema l'any 5519 (1759). Una altra resposta en contra de canviar el costum antic va ser escrita per Ribb\u00ed Yossef Buixara<\/em>. En contra de la resposta de Ribb\u00ed Zera\u1e25ya Morali<\/em> va escriure una contestaci\u00f3 el Ribb\u00ed Xemary\u00e0 Qatarivas<\/em>.<\/h4>\n

Els que volien canviar el costum per seguir l'Arizal<\/em> van dirigir una consulta als savis de Tun\u00edsia, preguntant si se'ls permetia canviar l'antic n\u00fassa\u1e25<\/em> de les preg\u00e0ries i seguir segons la C\u00e0bala. La resposta dels savis de Tunis, Ribb\u00ed Yossef Zarqa<\/em> i Ribb\u00ed Masud al-Fass\u00ed<\/em>, tamb\u00e9 s'ha conservat.<\/h4>\n

En les generacions seg\u00fcents, la majoria de sinagogues de la ciutat d'Alger van canviar el costum de l'oraci\u00f3 i van adoptar el costum de l'Arizal<\/em> (conegut com el costum dels cabalistes, 'minhag ha-mequbalim'<\/em><\/strong>), i nom\u00e9s en dues sinagogues es va continuar mantenint l'antic costum (conegut com el costum dels 'literalistes', 'minhag ha-paixtanim'<\/strong><\/em>): a la\u00a0 Gran Sinagoga i a la sinagoga Yakhin u-Boaz<\/em> (que m\u00e9s tard va canviar el nom a 'Societat Guggenheim').<\/h4>\n

Sobre tot aix\u00f2 va escriure Ribb\u00ed Eliyahu Gedg<\/em><\/strong> (180-1908) en el seu llibre 'Ze ha-Xul\u1e25an'<\/em>, segona part, i aquestes s\u00f3n les seves paraules:<\/h4>\n

\u00abHe sentit que a la Gran Sinagoga i la sinagoga Guggenheim son 'paixtanim'<\/em>, per\u00f2 a la resta de sinagogues s\u00f3n anomenats 'mequbalim'<\/em>".<\/h4>\n

Ribb\u00ed Yits\u1e25aq Morali<\/em>, a la seva introducci\u00f3 al ma\u1e25zor<\/em> segons el minhag <\/em>d'Alger escriu:<\/h4>\n

\u00ab\u00c9s sabut que hi ha dos costums diferents, el primer el dels 'paixtanim'<\/em> \u00e9s el m\u00e9s antic, i va ser establert pels nostres sants rabins (i es mant\u00e9 \u00fanicament a la Gran Sinagoga i a la Societat Yakhin u-Boaz<\/em>, anomenada avui Societat Guggenheim), segons aquest costum es diuen tots el piyyutim<\/em> emmig de les preg\u00e0ries, tal i com els van compondre els grans poetes de bene\u00efda mem\u00f2ria, i per aix\u00f2 porten per nom 'Nixmat'<\/em>, 'Ofen'<\/em>, 'Meor\u00e0'<\/em>, 'Ahav\u00e0'<\/em>, 'Zulat'<\/em>, 'Magu\u00e9n'<\/em>, 'Me\u1e25ay\u00e9'<\/em>, 'Meixulaix'<\/em>, 'Qeduix\u00e0'<\/em>, etc., en nom del lloc de la preg\u00e0ria on han de ser recitats. El segon costum \u00e9s anomenat el costum dels cabalistes 'minhag ha-mequbalim'<\/em>, i va ser establert a la nostra ciutat pels volts de l'any 5525 (1765), i \u00e9s el que s'acostuma a la resta de sinagogues, i segons el qual es diuen els piyyutim<\/em> i les s\u00fapliques despr\u00e9s de la preg\u00e0ria\u00bb.<\/h4>\n

En una nota a peu de p\u00e0gina Ribb\u00ed Morali<\/em> afegeix:<\/h4>\n

\u00abTot i aix\u00f2, el costum dels 'paixtanim'<\/em> tamb\u00e9 est\u00e0 dividit en dos costums diferents: el primer \u00e9s l'anomenat costum 'al-Mala\u1e25\u00edn'<\/em> i el seu origen prov\u00e9 de la ciutat de Barcelona, el segon \u00e9s l'anomenat costum 'al-\u1e24ariyan'<\/em> i el seu origen prov\u00e9 de Mallorca, tal com est\u00e0 detallat al Taixbets<\/em> (segona part, siman 248)\u00bb.<\/h4>\n

\"\"<\/h4>\n

Liorna 1886 (Biblioteca Nacional d'Israel R 56 A 346)<\/p>\n

Els piyyutim<\/em> mencionats anteriorment, que es reciten en ocasi\u00f3 dels Xabbatot<\/em> especials i en les festivitats, etc., van ser editats en el llibre anomenat 'Qrovats'<\/em> '\u1e24okhmat Misk\u00e9n'<\/em>. Hi ha qui diu que la paraula 'Qrovats'<\/em> \u00e9s un acr\u00f2nim del vers 'Qol rin\u00e0 vi-yxu\u00e0 be-ohal\u00e9 tsadiqim'<\/em> (Teh.<\/em> 118, 15), i hi ha qui diu que \u00e9s una deformaci\u00f3 del mot 'Qrovot'<\/em> (qrovot<\/em> = piyyutim<\/em>) segons la pronunciaci\u00f3 aixkenaz\u00ed<\/em>. Totes les melodies de les preg\u00e0ries especials del 'Qrovats'<\/em> i els seus costums tenen origen en la tradici\u00f3 de Catalunya. Els jues d'Alger han estat sempre molt conservadors respecte a la tradici\u00f3 i els costums, fins a tal punt que el costum ha estat sempre per damunt de la halakh\u00e0<\/em>. El ma\u1e25zor<\/em> de Roix ha-Xan\u00e0<\/em> i Yom Kippur<\/em> d'Alger \u00e9s totalment diferent dels ma\u1e25zorim<\/em> dels sefaradim<\/em>, i aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 el N\u00fassa\u1e25<\/em> \u00e9s el de Catalunya. Els jueus 'paixtanim'<\/em> d'Alger han conservat fins avui dia els textos i les melodies que van arribar a Alger durant el per\u00edode del Ribaix<\/em> i el Raixbats<\/em>. Segons la tradici\u00f3, mantenen les melodies originals que van arribar de Catalunya amb aquests savis.<\/h4>\n

\"\"<\/p>\n

Liorna 1772 (Biblioteca Nacional d'Israel R 23 V 2883<\/a>)<\/p>\n

Segons hem pogut veure, l'origen de les comunitats jueves d'Alg\u00e8ria prov\u00e9 majorit\u00e0riament dels refugiats del avalots de 1391. La comunitat de la ciutat d'Alger es va originar principalment amb jueus provinents de Catalunya (Barcelona); les comunitats occidentals d'Alg\u00e8ria (Tlemcen i Oran) van ser formades principalment per jueus de l'Arag\u00f3, tot i que s'hi van afegir refugiats de les zones de Sevilla i Portugal. Despr\u00e9s de l'expulsi\u00f3 de 1492, les comunitats occidentals algerianes van absorbir una nova onada de refugiats; refugiats d'aquesta \u00e8poca van arribar tamb\u00e9 a la ciutat de Constant\u00edn. La comunitat de Ghardaya va ser formada principalment per jueus provinents de Djerba (Tun\u00edsia) al segle XVII, i m\u00e9s tard van absorbir jueus del S\u00e0hara septentrional (del sud del Marroc). Els francesos van conquerir Alg\u00e8ria l'any 1830 i van fer arribar a un grup de rabins i intel\u00b7lectuals francesos per tal d'intentar integrar els jueus algerians a la Fran\u00e7a moderna. Els rabins que hi arribaren eren en la seva majoria aixkenazim<\/em> i van topar amb les autoritats rab\u00edniques locals el segle XIX.<\/h4>\n

La segona d\u00e8cada del segle XX, van arribar a la zona occidental d'Alg\u00e8ria jueus d'origen turc. Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia d'Alg\u00e8ria dels francesos i el sorgiment del domini \u00e0rab l'any 1962, els jueus van ser expulsats i es van refugiar la major part a Fran\u00e7a. Alguns van emigrar a Israel i altres van arribar a altres pa\u00efsos com Canad\u00e0.<\/h4>\n

L'any 2000 es va celebrar el 'Taller anual d'Etnomusicologia', que es va centrar en les tradicions i els costums del jueus d'Alg\u00e8ria. Hi van assistir cantors algerians provinents de Fran\u00e7a i Israel. El taller va ser enregistrat i avui es poden escoltar les gravacions al web de la Biblioteca Nacional d'Israel. Es va enregistrar la lit\u00fargia de Xabbat<\/em>, Roix \u1e24\u00f3deix<\/em>, Yamim Nora\u00efm<\/em>, festivitats, dejunis, i piyyutim<\/em> per diverses celebracions. Malgrat que han transcorregut m\u00e9s de 600 anys, i de segur hi ha hagut alteracions, podem dir que la singularitat de la tradici\u00f3 lit\u00fargica dels jueus d'Alger conserva gran part de la tradici\u00f3 dels cants lit\u00fargics dels jueus de Catalunya a l'edat mitjana.<\/h4>\n

Podeu escoltar les gravacions en aquest enlla\u00e7<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els jueus catalans d'Alger Les costes de Catalunya, Val\u00e8ncia i Mallorca estan de front amb les costes d'Alg\u00e8ria i durant molt de temps aquestes terres van mantenir relacions comercials; tamb\u00e9 les comunitats jueves van mantenir estrets vincles. Despr\u00e9s dels avalots de 1391 un gran grup de jueus catalans van fugir cap a les costes d'Alg\u00e8ria. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":539,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"image","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"disabled","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"disabled","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-460","post","type-post","status-publish","format-image","has-post-thumbnail","hentry","category-1","post_format-post-format-image"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/460","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=460"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/460\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2744,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/460\/revisions\/2744"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/539"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=460"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=460"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sidurcatalunya.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=460"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}